El riu Llobregat: un espai fluvial ple de vida
L'àmbit metropolità del riu compta amb més de 2.500 espècies que conviuen amb més de 2,5 milions de visites anuals
L’AMB pretén continuar fent compatibles la preservació ecològica i l’ús social”
Redacció
13/12/2024 - 09:30
L'àmbit metropolità del Llobregat es tracta d'un espai fluvial amb més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Aquesta és la conclusió del treball d'anàlisi de la diversitat de l'espai fluvial, i els indicadors corroboren la vitalitat d'aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana en relació amb la biodiversitat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona(AMB), dins les seves competències de manteniment i gestió d'aquest espai fluvial, s'ha fixat l'objectiu de continuar fent compatibles la preservació ecològica i l'ús social.
Els mostrejos realitzats durant aquest estudi han permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s'havien observat a l'AMB. A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l'actualitat mostren que un 85% de les espècies d'ocells identificades a Catalunya s'han detectat en algun moment a l'àmbit metropolità de l'espai fluvial del Llobregat. Quasi el 30% de les espècies detectades durant aquest estudi estan protegides i en destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells.
Les dades, a més, demostren que es compatibilitza l'ús públic de l'espai amb la protecció de la diversitat. En aquest sentit, Jesús Fernandez, cap de Servei Infraestructura Verda de l'AMB, constata que "els indicadors de biodiversitat corroboren la vitalitat d'aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana. L'AMB, dins les seves competències de manteniment i gestió d'aquest espai fluvial, pretén continuar fent compatibles la preservació ecològica i l'ús social". Així, constata que el riu Llobregat compleix una funció social molt important, amb 2,5 milions de visites anuals.
Durant dos anys, l'AMB ha fet un exhaustiu treball de camp amb la recopilació d'informació, explotació de dades i anàlisi dels resultats per identificar els principals espais d'interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per tal de millorar-la i potenciar-la a través d'eines de gestió. De tot aquest treball es conclou que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix d'aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el Delta, és un punt d'altra concentració de biodiversitat on podem trobar espècies úniques a Catalunya.
El Llobregat compatibilitza l'ús públic amb la protecció de la biodiversitat
Tot i això, s'han identificat altres espais d'interès per a la biodiversitat en altres zones del riu, com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n'Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que tributen al riu Llobregat. Fernández detalla que aquests estudis de biodiversitat, connectivitat i freqüentació demostren que la compatibilitat entre la protecció ecològica i l'ús públic és possible: al llarg del Llobregat mantenim 60 km de camins que permeten l'oci i l'esport dels ciutadans, i alhora; els projectes de restauració ambiental, com la recuperació dels aiguamolls de Molins de Rei, impliquen un oasi de biodiversitat.
Les dades demostren que es compatibilitza l'ús públic de l'espai amb la protecció de la diversitat
Així mateix, Fernández constata que usuaris utilitzen aquest espai de proximitat per anar a passejar o en bicicleta, fet que converteix el Llobregat metropolità en un oasi de salut, lleure i esport, que és compatible amb la preservació ecològica i ambiental que s'està portant a terme. En aquest sentit, hem observat la presència de la llúdriga al tram baix del riu i això és un bon indicador de salut de l'ecosistema.
Un espai fluvial renascut amb possibilitats de millora
El cap de Servei Infraestructura Verda de l'AMB relata que el Llobregat metropolità ha renascut: fa 20 anys els municipis riberencs vivien d'esquena al riu i aquest era un espai marginal i degradat. Al llarg dels últims anys s'ha fet una feina constant de recuperació social i ambiental que ens ha portat fins on som avui: un espai públic i natural d'alta qualitat que permet l'oci i el lleure dels veïns, amb l'impuls de la mobilitat sostenible com la bicicleta, i alhora, la restauració ecològica amb la plantació d'arbrat, la creació de cunetes verdes o el projecte dels aiguamolls de Molins de Rei.
Dins d'aquest treball hi trobem la definició de directrius i propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona. La recuperació d'usos tradicionals com la pastura, la recuperació d'espècies amenaçades com la reineta o el tòtil o la construcció de refugis o passos de fauna en són els exemples més rellevants.
Un segon estudi ha analitzat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais com poden ser Collserola, el riu i les muntanyes del Baix i el Garraf, i s'han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. No obstant això, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat.
Per això, s'arriba a la conclusió que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l'àmbit d'estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87% dels trams analitzats presenten una qualitat insuficient ja sigui pels criteris hidromorfològics (tipus de marges, presència de barreres transversals, canalitzacions de rieres...) o per l'estructura de la vegetació (presència de vegetació de ribera, d'espècies exòtiques...).
500 actuacions en els principals corredors faunístics
Quasi el 30% de les espècies detectades durant aquest estudi estan protegides
Aquest segons estudi proposa un total de 200 punts d'intervenció amb gairebé 500 actuacions, amb un cost de 23 milions d'euros, sobre els 16 eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors faunístics. Entre les actuacions més destacades hi ha la millora de les infraestructures de transport, com per exemple tanques que condueixin els animals i evitar que les travessin i puguin ser atropellats o provoquin accidents, o tanques opaques per evitar que els llums dels vehicles afectin el pas de la fauna. També es plantegen actuacions de millora dels hàbitats, com la revegetació o l'eliminació de deixalles i actuacions en cursos fluvials per crear basses i eliminar espècies exòtiques. Addicionalment, es recullen 8 actuacions singulars amb una inversió de 8 milions d'euros, per construir nous passos inferiors o superiors com ecoductes o falsos túnels.
Elige tu ciudad
A Coruña | Albacete | Algeciras | Alicante | Almería | Ávila | Avilés | Badajoz | Barcelona | Bilbao | Burgos | Cáceres | Cádiz | Cartagena | Castellón | Ceuta | Ciudad Real | Córdoba | Cuenca | Gijón | Girona | Granada | Guadalajara | Huelva | Huesca | Ibiza | Jaén | Las Palmas de Gran Canaria | León | Lleida | Logroño | Lugo | Madrid | Málaga | Melilla | Mérida | Murcia | Ourense | Oviedo | Palencia | Palma de Mallorca | Pamplona | Pontevedra | Salamanca | San Sebastián | Santander | Santiago de Compostela | Segovia | Sevilla | Soria | Tarragona | Tenerife | Teruel | Toledo | Valencia | Valladolid | Vigo | Vitoria | Zamora | Zaragoza |
Grupo de información GENTE · el líder nacional en prensa semanal gratuita según PGD-OJD
