No tot són pateres i cayucos
“Seguirán viniendo y seguirán muriendo, porque la historia ha demostrado que no hay muro capaz de contener los sueños” (Rosa Montero)
Tot sovint els mitjans de comunicació ens mostren imatges de l’entrada d’immigrants a Espanya en condicions pèssimes mitjançant “pateres” i “cayucos”. Aquestes imatges, encara que formen part de la realitat, distorsionen en bon grau la imatge de l’arribada dels immigrants a Espanya ja que donen a entendre que la seva forma habitual d’arribar aquí és per mar. Les “pateres” i “cayucos” són el mètode més melodramàtic, però no pas el majoritari. No més del 5% dels immigrants utilitzen aquesta via d’entrada, sinó que la gran majoria ho fan a través dels aeroports i mitjançant les fronteres terrestres amb visats turístics.
Els estrangers que procedeixen d’Amèrica Llatina i dels països de l’Est d’Europa, conjunt que representen més de les ¾ parts dels immigrants a l’Estat Espanyol no venen pas amb patera.
De totes maneres, l’entrada d’immigrants a Canàries a través de mitjans marítims ens hauria de portar a la reflexió del mode en que aquesta gent arriba a Espanya, les raons que els impel·leixen a venir i les conseqüències socials tant per a ells com per a la població autònoma.
Encara que les autoritats afirmen que la ruta de Canàries està morta ja que l’any 2009 van interceptar 22 embarcacions amb 2.570 immigrants irregulars enfront de les 93 patetes i 8.575 persones que van registrar l’any 2007, Espanya segueix sent un país atractiu per molta gent de l’Àfrica subsahariana i quan l’actual context econòmic passi, les possibilitats de l’entrada d’immigrants per Canàries tornaran a incrementar-se.
Últimos comentarios